Què és el software lliure?

carlos — Wed, 16 Jul 2008 19:20:25 +0200

El sofware lliure és, davant tot, una forma ètica d'entendre el sofware o els programes d'ordinador. Això inclou tant la fabricació dels programes com la seva distribució i la seva utilització. Per tant, el sofware lliure no està orientat (ni és patrimoni exclusiu) únicament a la gent capaç d'escriure un programa, o a la gent que posseeix empreses i per tant està en condicions de fer negoci amb els programes d'ordinador.
Per contra, el sofware lliure ha de veure amb l'usuari tant com amb els desenvolupadors o els comerciants. O tal vegada fins i tot més, ja que és la llibertat dels usuaris l'únic objectiu del moviment del sofware lliure.

Així que el sofware lliure com a concepte i el moviment que ho fa créixer i evolucionar és un concepte (i un moviment) ètic. Molta gent es confon i considera el moviment del sofware lliure com un moviment eminentment tècnic. Mentre que això últim pot ser cert per altres moviments similars (per exemple, el moviment Open Source) no ho és en absolut quan parlem de sofware lliure.

Però, què és, exactament, el sofware lliure?. La definició mantinguda per la Fundació pel Sofware Lliure diu que perquè un programa d'ordinador sigui considerat sofware lliure ha de respectar quatre drets o llibertats considerats com a fonamentals per l'usuari d'aquest programa:

Els usuaris han de tenir dret a utilitzar el programa, sense restriccions, on vulgui, com vulgui i pel que
vulgui.
Els usuaris han de tenir dret a estudiar com funciona el programa i, si ho desitgen, a adaptar-ho a les seves necessitats específiques.
Els usuaris han de tenir dret a distribuir còpies als seus amics, empleats, coneguts, empleadores i, en fi, a qualsevol persona que desitgin.
Els usuaris han de tenir dret a millorar el programa, publicar i distribuir les seves millores al públic (o a qui desitgin) de manera que més persones surtin beneficiades dels canvis.

Molta gent es pregunta per què és tan important per nosaltres que l'usuari disposi d'aquests drets, fins al punt de muntar un moviment i ser parteix integrant (i treballadora!) del mateix. Sense dubte això requereix d'una explicació, que presentem aquí repassant dret per dret.

El dret a utilitzar

El primer dret o llibertat, el que tracta sobre el dret a utilitzar sofware, pot sorprendre. Per ventura no té la gent
dret a utilitzar un programa que ha comprat a una botiga, per exemple?. La resposta és que quan una persona "compra" un programa d'ordinador que no és sofware lliure (programes privatius, els anomenats) pel general no

disposa del dret d'utilització il·limitada que nosaltres considerem inevitable: l'usuari està limitat a utilitzar el
programa per determinats objectius (prohibit usar aquest programa de forma comercial) o en determinats llocs
(prohibit usar aquest programa al país X i el país I) o en un número determinat de màquines (prohibit usar aquest programa en més d'una màquina al mateix temps). Aquestes restriccions són molt habituals quan parlem de sofware privatiu, i pensem que són inadmissibles. Per això fem èmfasi en el dret a utilitzar: és vulnerat constantment per les companyies i empreses que fabriquen i distribueixen sofware privatiu.

El dret a entendre

Per una altra part tenim la segona llibertat per l'usuari: el dret a entendre com funcionen els programes que ens
distribueixen, i a adaptar-ho a les nostres necessitats. De nou, aquest dret fonamental es veu vulnerat quan parlem de sofware privatiu: normalment, el sofware privatiu es distribueix en forma d'ejecutables (equivalents als fitxers ".exe" en entorns windows) sense que li acompanyi el codi font corresponent.

El codi font d'un programa és la seva forma entendible i modificable per un programador. En certa manera, és com el manual d'instruccions d'algun aparell. Si comprem un comandament a distància universal, ajustat de fàbrica al nostre televisor, i no ve amb instruccions, no serem capaços d'utilitzar-ho en el nostre altre televisor, el de la cuina. Per contra, si tenim accés a les instruccions, podrem sintonizar el comandament amb tants televisors com vulguem. En això consisteix adaptar els artefactes que utilitzem a les nostres necessitats. En el cas dels programes d'ordinador, per això necessitem el codi font.

El dret a distribuir

D'aquí ens anem al tercer dret o llibertat: el dret a distribuir programes d'ordinador de forma gratuïta o,
alternativament, cobrant alguna cosa a canvi de fer-ho. Aquest és segurament el punt que millor comprenen els usuaris de programes privatius quan volen aprendre què és el sofware lliure. És natural, ja que la indústria del sofware privatiu fa contínuos esforços per intentar convèncer a la societat que copiar programes d'ordinador és alguna cosa que no ha de fer-se.

Nosaltres, al contrari, pensem que el poder ser copiat sense necessitat de grans recursos (amb una unitat d'enregistrament prou) i la característica peculiar de que la còpia no perd qualitat respecte a l'original no és una cosa dolenta: ben al contrari, és gairebé el millor que té el sofware. Copiar programes d'ordinador i distribuir-los és una cosa que beneficia a la societat. És de sentit comú. Realitzar còpies de programes privativus és il·legal en la majoria dels països. Per això proporcionem sofware lliure: és perfectament legal copiar-ho. D'aquesta manera tant l'usuari com la societat es beneficien, i ningú surt perdent (la còpia original no funciona pitjor per haver fet una o milions de còpies). És important un detall: el sofware lliure no té per què ser gratis. És possible distribuir sofware lliure a canvi de diners. Així és com poden guanyar-se la vida els programadors i distribuïdors. Ara bé, això no justifica el fet de vulnerar els drets de la gent que paga per obtenir una còpia del programa: l'usuari pot distribuir les seves pròpies còpies, cobrant per això si ho desitja.

El dret a millorar

L'últim dret o llibertat fonamental, el dret a millorar el sofware i distribuir les millores, és segurament el que
més controvèrsia genera. Òbviament, l'usuari de sofware privatiu no pot millorar els programes que utilitza: encara que volgués i sabés fer-ho, pel general no té accés al codi font. I encara que ho tingués (pot distribuir-se el codi font i
no obstant no ser sofware lliure) seria il·legal modificar aquest codi font. No obstant això, el sofware lliure sempre es distribueix amb el seu codi font, i a més és totalment legal modificar-ho. L'objecció típica a aquest dret sol ser: "bé, val, tinc el codi font. Però JO no sé modificar-ho per millorar-ho. De què em serveix llavors tenir-ho?". La resposta a aquesta pregunta (molt habitual i molt comprensible) és que per millorar o modificar un programa no és necessari fer-ho un mateix. De la mateixa forma que una persona pot portar el seu cotxe a un taller al fet que es repari (o se li introdueixin algunes millores) i a més pot fer-ho al taller que més li agradi (el fabricant del cotxe no pot posar restriccions) l'usuari de sofware ha de poder contractar a un professional (o a una empresa, o demanar al seu cosi l'informàtic que ho faci gratis) que millori el sofware lliure que ha comprat o que ha descarregat d'internet. Si
el mateix usuari compra o descarrega sofware privativu i vol millorar-ho, llavors depèn totalment de la companyia que li va vendre (o va proporcionar via internet) el programa. Si la companyia decideix que les millores desitjades per l'usuari no són rendibles o no són convenients per alguna altra raó, no les incorporarà al programa. El resultat és que amb sofware privatiu, l'usuari sempre perd. Amb sofware lliure, pel contrari, l'usuari és lliure i no està lligat a cap companyia ni empresa. A més, l'usuari pot distribuir el programa que incorpora les seves millores gratuïtament o per un pagament (aquí aplica el tercer dret explicat anteriorment). I una altra cosa important: l'usuari també té dret a no distribuir les seves millores si no vol. Una persona pot descarregar o comprar sofware lliure, introduir-li millores, i no
redistribuir ni fer públiques dites millores.

Com hem vist, aquests quatre drets o llibertats als quals anomenen les llibertats fonamentals de l'usuari de sofware
lliure no són capritxoses ni aleatòries: es tracta d'un concepte molt pensat l'únic objectiu del qual és fer que la societat sigui gelosa dels seus drets també quan compra o descarrega programes de ordinador.

Article extret de GNU Espanya

S'adjunta també un Mapa conceptual del sofware lliure, extret del mateix site, que en un sol esquema resumeix molts dels conceptes i actors implicats en aquest escenari.

Instalacio d'un ODBC y driver Mysql amb Suse 10 Server (SP1)

carlos — Mon, 16 Jun 2008 14:20:28 +0200

La instal.lació consta dels paquets:

unixOBDC-gui-qt-2.2.11-22.4.rpm, que es poden trobar en el DVD de Suse (no cal compilar el del projecte). La pàgina web del projecte, la podeu trobar aqui

mysql-connector-obdc-5.1.4-0
mysql-connector-obdc-setup-5.1.4-0

Aquests 2 paquets els podeu trobar a la web de Mysql en la secció de descàrregues per a desenvolupadors. És important tenir els 2 paquets instal.lats, perqué en el moment de definir una conexió amb l'assistent de Mysql, si no és disposa del paquet mysql -..-setup, no es pot llançar l'assistent. Aixó si, un cop instalat amb "rpm-ivh", llançarem la configuració del driver dintre de l'aplicació ODBCConfig (que la podeu invocar des de consola). Aneu a la pestanya de Drivers i us hauria de quedar una cosa així..

Com podeu veure a la captura, invoquem en la línea de driver al controlador i en la de setup a la llibrería que conté amb els procediments per a donar d'alta una nova conexió. Despres d'aixó, ja queda muntat el nou sistema d'origen de dades, inclós el controlador de Mysql que heu instalat com a driver.

Desitjo que us serveixi d'ajuda.