Software libre

Material sobre bases de dades 'lliures', Màster de la UOC

carlos — Thu, 17 Jul 2008 12:05:36 +0200

En la Universitat Oberta de Catalunya es pot cursar el Màster de 'Programari Lliure' sobre sofware de Lliure Distribució. Per estar d'acord amb la filosofia lligada al desenvolupament d'aquest tipus de sofware la UOC ha decidit anar publicant les anotacions de les assignatures que es van cursant en aquest Màster.
Una d'aquestes publicacions són les anotacions de l'assignatura Bases de Dades, on s'expliquen els conceptes més importants sobre bases de dades, evolució històrica, el model Relacional de Bases de Dades, el llenguatge de consulta SQL i disseny de models de bases de dades. Després es pot aplicar aquesta teoria sobre MySQL i PostgreSQL, dues dels sistemes gestors de base de dades de lliure distribució més coneguts, dels quals s'aporten característiques, detallis funcionament i nocions d'administració.
El temari que abasten aquestes anotacions, extret de l'índex del mateix document, és el següent:

Mòdul didàctic 1
Introducció a les bases de dades
Rafael Camps Vaig parar
1. Concepte i origen de les BD i dels SGBD
2. Evolució dels SGBD
3. Objectius i funcionalitat dels SGBD
4. Arquitectura dels SGBD
5. Models de BD
6. Llenguatges i usuaris
7. Administració de BD

Mòdul didàctic 2
El model relacional i l'álgebra relacional
Dolors Costal Costa
1. Introducció al model relacional
2. Estructura de les dades
3. Operacions del model relacional
4. Regles d'integritat
5. L'álgebra relacional

Mòdul didàctic 3
El llenguatge SQL
Carme Martín Escofet
1. Sentències de definició
2. Sentències de manipulació
3. Sentències de control
4. Sublenguajes especialitzats

Mòdul didàctic 4
Introducció al disseny de bases de dades
Dolors Costal Costa
1. Introducció al disseny de bases de dades
2. Disseny conceptual: el model ER
3. Disseny lògic: la transformació del model ER en el model relacional

Mòdul didàctic 5
Bases de dades en MySQL
Luis Alberto Casillas Santillán; Marc Gibert Ginestà; Oscar Pérez Habita
1. Característiques de MySQL
2. Accés a un servidor MySQL
3. Creació i manipulació de taules
4. Consultes
5. Administració de MySQL
6. Clients gràfics

Mòdul didàctic 6
Bases de dades en PostgreSQL
Marc Gibert Ginestà; Oscar Pérez Habita
1. Característiques de PostgreSQL
2. Introducció a l'orientació a objectes
3. Accés a un servidor PostgreSQL
4. Creació i manipulació de taules
5. Manipulació de dades
6. Funcions i disparadores
7. Administració de PostgreSQL
8. Client gràfic: pgAdmin3

Mòdul didàctic 7
Desenvolupament d'aplicacions en connexió amb bases de dades
Marc Gibert Ginestà
1. Connexió i ús de bases de dades en llenguatge PHP
2. Connexió i ús de bases de dades en llenguatge Java

Mòdul didàctic 8
Cas d'estudi
Marc Gibert Ginestà
1. Presentació del cas d'estudi
2. El model relacional i l'álgebra relacional
3. El llenguatge SQL
4. Introducció al disseny de bases de dades
5. Bases de dades en MySQL
6. Bases de dades en PostgreSQL
7. Desenvolupament d'aplicacions en connexió amb bases de dades

Apèndix
GNU Free Documentation License

Es pot descarregar el document en format PDF a través del següent enllaç:
Anotacions Bases de Dades Màster UOC

O accedir a est i a altres interessants anotacions d'assignatures del Màster sobre Programari Lliure a través del següent enllaç:
Apuntis Màster Programari Lliure UOC

Carlos Fernández

Què és el software lliure?

carlos — Wed, 16 Jul 2008 19:20:25 +0200

El sofware lliure és, davant tot, una forma ètica d'entendre el sofware o els programes d'ordinador. Això inclou tant la fabricació dels programes com la seva distribució i la seva utilització. Per tant, el sofware lliure no està orientat (ni és patrimoni exclusiu) únicament a la gent capaç d'escriure un programa, o a la gent que posseeix empreses i per tant està en condicions de fer negoci amb els programes d'ordinador.
Per contra, el sofware lliure ha de veure amb l'usuari tant com amb els desenvolupadors o els comerciants. O tal vegada fins i tot més, ja que és la llibertat dels usuaris l'únic objectiu del moviment del sofware lliure.

Així que el sofware lliure com a concepte i el moviment que ho fa créixer i evolucionar és un concepte (i un moviment) ètic. Molta gent es confon i considera el moviment del sofware lliure com un moviment eminentment tècnic. Mentre que això últim pot ser cert per altres moviments similars (per exemple, el moviment Open Source) no ho és en absolut quan parlem de sofware lliure.

Però, què és, exactament, el sofware lliure?. La definició mantinguda per la Fundació pel Sofware Lliure diu que perquè un programa d'ordinador sigui considerat sofware lliure ha de respectar quatre drets o llibertats considerats com a fonamentals per l'usuari d'aquest programa:

Els usuaris han de tenir dret a utilitzar el programa, sense restriccions, on vulgui, com vulgui i pel que
vulgui.
Els usuaris han de tenir dret a estudiar com funciona el programa i, si ho desitgen, a adaptar-ho a les seves necessitats específiques.
Els usuaris han de tenir dret a distribuir còpies als seus amics, empleats, coneguts, empleadores i, en fi, a qualsevol persona que desitgin.
Els usuaris han de tenir dret a millorar el programa, publicar i distribuir les seves millores al públic (o a qui desitgin) de manera que més persones surtin beneficiades dels canvis.

Molta gent es pregunta per què és tan important per nosaltres que l'usuari disposi d'aquests drets, fins al punt de muntar un moviment i ser parteix integrant (i treballadora!) del mateix. Sense dubte això requereix d'una explicació, que presentem aquí repassant dret per dret.

El dret a utilitzar

El primer dret o llibertat, el que tracta sobre el dret a utilitzar sofware, pot sorprendre. Per ventura no té la gent
dret a utilitzar un programa que ha comprat a una botiga, per exemple?. La resposta és que quan una persona "compra" un programa d'ordinador que no és sofware lliure (programes privatius, els anomenats) pel general no

disposa del dret d'utilització il·limitada que nosaltres considerem inevitable: l'usuari està limitat a utilitzar el
programa per determinats objectius (prohibit usar aquest programa de forma comercial) o en determinats llocs
(prohibit usar aquest programa al país X i el país I) o en un número determinat de màquines (prohibit usar aquest programa en més d'una màquina al mateix temps). Aquestes restriccions són molt habituals quan parlem de sofware privatiu, i pensem que són inadmissibles. Per això fem èmfasi en el dret a utilitzar: és vulnerat constantment per les companyies i empreses que fabriquen i distribueixen sofware privatiu.

El dret a entendre

Per una altra part tenim la segona llibertat per l'usuari: el dret a entendre com funcionen els programes que ens
distribueixen, i a adaptar-ho a les nostres necessitats. De nou, aquest dret fonamental es veu vulnerat quan parlem de sofware privatiu: normalment, el sofware privatiu es distribueix en forma d'ejecutables (equivalents als fitxers ".exe" en entorns windows) sense que li acompanyi el codi font corresponent.

El codi font d'un programa és la seva forma entendible i modificable per un programador. En certa manera, és com el manual d'instruccions d'algun aparell. Si comprem un comandament a distància universal, ajustat de fàbrica al nostre televisor, i no ve amb instruccions, no serem capaços d'utilitzar-ho en el nostre altre televisor, el de la cuina. Per contra, si tenim accés a les instruccions, podrem sintonizar el comandament amb tants televisors com vulguem. En això consisteix adaptar els artefactes que utilitzem a les nostres necessitats. En el cas dels programes d'ordinador, per això necessitem el codi font.

El dret a distribuir

D'aquí ens anem al tercer dret o llibertat: el dret a distribuir programes d'ordinador de forma gratuïta o,
alternativament, cobrant alguna cosa a canvi de fer-ho. Aquest és segurament el punt que millor comprenen els usuaris de programes privatius quan volen aprendre què és el sofware lliure. És natural, ja que la indústria del sofware privatiu fa contínuos esforços per intentar convèncer a la societat que copiar programes d'ordinador és alguna cosa que no ha de fer-se.

Nosaltres, al contrari, pensem que el poder ser copiat sense necessitat de grans recursos (amb una unitat d'enregistrament prou) i la característica peculiar de que la còpia no perd qualitat respecte a l'original no és una cosa dolenta: ben al contrari, és gairebé el millor que té el sofware. Copiar programes d'ordinador i distribuir-los és una cosa que beneficia a la societat. És de sentit comú. Realitzar còpies de programes privativus és il·legal en la majoria dels països. Per això proporcionem sofware lliure: és perfectament legal copiar-ho. D'aquesta manera tant l'usuari com la societat es beneficien, i ningú surt perdent (la còpia original no funciona pitjor per haver fet una o milions de còpies). És important un detall: el sofware lliure no té per què ser gratis. És possible distribuir sofware lliure a canvi de diners. Així és com poden guanyar-se la vida els programadors i distribuïdors. Ara bé, això no justifica el fet de vulnerar els drets de la gent que paga per obtenir una còpia del programa: l'usuari pot distribuir les seves pròpies còpies, cobrant per això si ho desitja.

El dret a millorar

L'últim dret o llibertat fonamental, el dret a millorar el sofware i distribuir les millores, és segurament el que
més controvèrsia genera. Òbviament, l'usuari de sofware privatiu no pot millorar els programes que utilitza: encara que volgués i sabés fer-ho, pel general no té accés al codi font. I encara que ho tingués (pot distribuir-se el codi font i
no obstant no ser sofware lliure) seria il·legal modificar aquest codi font. No obstant això, el sofware lliure sempre es distribueix amb el seu codi font, i a més és totalment legal modificar-ho. L'objecció típica a aquest dret sol ser: "bé, val, tinc el codi font. Però JO no sé modificar-ho per millorar-ho. De què em serveix llavors tenir-ho?". La resposta a aquesta pregunta (molt habitual i molt comprensible) és que per millorar o modificar un programa no és necessari fer-ho un mateix. De la mateixa forma que una persona pot portar el seu cotxe a un taller al fet que es repari (o se li introdueixin algunes millores) i a més pot fer-ho al taller que més li agradi (el fabricant del cotxe no pot posar restriccions) l'usuari de sofware ha de poder contractar a un professional (o a una empresa, o demanar al seu cosi l'informàtic que ho faci gratis) que millori el sofware lliure que ha comprat o que ha descarregat d'internet. Si
el mateix usuari compra o descarrega sofware privativu i vol millorar-ho, llavors depèn totalment de la companyia que li va vendre (o va proporcionar via internet) el programa. Si la companyia decideix que les millores desitjades per l'usuari no són rendibles o no són convenients per alguna altra raó, no les incorporarà al programa. El resultat és que amb sofware privatiu, l'usuari sempre perd. Amb sofware lliure, pel contrari, l'usuari és lliure i no està lligat a cap companyia ni empresa. A més, l'usuari pot distribuir el programa que incorpora les seves millores gratuïtament o per un pagament (aquí aplica el tercer dret explicat anteriorment). I una altra cosa important: l'usuari també té dret a no distribuir les seves millores si no vol. Una persona pot descarregar o comprar sofware lliure, introduir-li millores, i no
redistribuir ni fer públiques dites millores.

Com hem vist, aquests quatre drets o llibertats als quals anomenen les llibertats fonamentals de l'usuari de sofware
lliure no són capritxoses ni aleatòries: es tracta d'un concepte molt pensat l'únic objectiu del qual és fer que la societat sigui gelosa dels seus drets també quan compra o descarrega programes de ordinador.

Article extret de GNU Espanya

S'adjunta també un Mapa conceptual del sofware lliure, extret del mateix site, que en un sol esquema resumeix molts dels conceptes i actors implicats en aquest escenari.

Datacleansing amb Power*MatchMaker

carlos — Tue, 17 Jun 2008 19:37:39 +0200

Power MatchMaker és una eina de Data Cleansing que SQLPower ha alliberat transformant la llicència en Open Source, juntament amb la de Power Architect (eina per a la modelització de dades). Com que no és que hi hagi massa eines Open Source en el camp de la neteja de dades, m’ha pogut la curiositat i la he instal.lat per veure qué tal funciona. La instal·lació ha estat molt senzilla, el software es descarrega des de descàrrega de Power MatchMaker, en diferents versions segons el SO. Jo he provat la de Windows, que s’instal·la en 2 minuts només amb uns quants clicks. És important no oblidar-se del requeriment del Java Runtime 5.

Una vegada instal·lat, per a veure com funciona el millor és seguir el tutorial que es troba en la mateixa ajuda de l’eina. També recomano veure la demo accessible des de la mateixa pàgina de MatchMaker.

El funcionament del software és molt senzill, es crea un repositori sobre una de les diferents BBDD sobre les que es pot treballar, i amb les que connecta per JDBC, i es poden crear projectes de 3 tipus diferents: Deduplicació, Datacleansing i Referències creuades. Això en teoria, perquè la funcionalitat de referències creuades encara no està implementada i no es pot utilitzar. El projecte de Datacleansing tampoc aporta res de nou, ja que tota la funcionalitat que fa servir és un subconjunt de la que n’ofereix un de Deduplicació, amb la qual cosa només creant un projecte d’aquest últim tipus ja ho veiem tot. Quant a la deduplicació, s’organitza el procés en diferents etapes:

1. Definició de processos de transformació dels camps origen i comparació entre ells

És poden definir diversos processos de comparació aplicant diferents operadors a les dades originals per obtenir dades més significatives de cara a la comparació, i es defineix també exactament el que es vol comparar. La interfase per realitzar aquestes accions és molt intuïtiva i visual, i de seguida es defineix tot. La pega és que els operadors de comparació són bastant simples. Encara que hi ha operadors com els de comparació fonètica, és troben a faltar funcions de fuzzy logic per comparar paraules semblants, o que es treballi un percentatge de similitud per camp i per registre. Els resultats finals són que coincideixin o no tot el que s’ha definit. L’únic que es pot fer és assignar una prioritat i un color per desprès distingir-lo visualment a cada procés de comparació. Es troben a faltar també funcions específiques de tractament d'adreces o d'altre s tipus de dades estàndard encara que n'hi ha un operador que realitza una validació de l’adreça amb Google Maps. Jo no he aconseguit que funcioni, però és una cosa que s’ha d’explorar en més calma. També es poden definir diccionaris de traducció de paraules, cosa molt útil quan es comparen noms o adreces, per exemple.

2. Execució de la comparació

Res a destacar, amb a pocs registres funciona bé, s'hauria de provar amb taules grans i valorar el rendiment

3. Validació de les coincidències

Aquesta part també està molt bé. La eina mostra d’una forma molt visual les coincidències trobades, amb un color per cada procediment definit, i permet veure les diferencies entre els registres, i destacar coincidències, decidir quin és el registre mestre (el que conservarà les dades després de la funció), i què és el que s'ha de fusionar i com. Per defecte s’escullen les dades del registre mestre, a menys que el camp contingui un nul, i també és poden concatenar les dades, o agafar el màxim, el mínim o la suma de tots els valors. Si es vol es pot deixar triar a l’eina automàticament el registre que queda com a mestre, i fer que es fusionin tots els registres en els que s’ha trobat coincidència.

La eina està molt bé per treballar amb un nombre limitat de registres, que pugin ser revisats per una persona abans de la fusió, però li falta una mica d’intel·ligència per poder treballar amb un nombre elevat de registres, i realitzar fusions sense necessitat d'intervenció manual. També hauria de poder escollir-se la dada mestra a nivell de camp, i no a nivell de registre, i amb les millors dades de cada camp crear el millor registre mestre.

4. Procés de fusió de registres

Funciona correctament, deixa un log i guarda els identificadors del que és fusiona en una taula de resultats. Només cal anar amb compte perquè treballa directament sobre la taula origen, i esborra els registres que s'han marcat com a duplicats.

Conclusions

En definitiva, és una eina molt útil per realitzar processos de neteja, sobretot si la quantitat de dades a revisar no és gaire gran. Sense grans complicacions permet realitzar tot el procés i facilita molt la comparació entre candidats i l'elecció dels registres que quedaran com a mestres. Té alguns aspectes a millorar, però ben segur que no es quedarà en aquesta versió, sobretot sabent que ara és una aplicació de codi obert.

Instalacio d'un ODBC y driver Mysql amb Suse 10 Server (SP1)

carlos — Mon, 16 Jun 2008 14:20:28 +0200

La instal.lació consta dels paquets:

unixOBDC-gui-qt-2.2.11-22.4.rpm, que es poden trobar en el DVD de Suse (no cal compilar el del projecte). La pàgina web del projecte, la podeu trobar aqui

mysql-connector-obdc-5.1.4-0
mysql-connector-obdc-setup-5.1.4-0

Aquests 2 paquets els podeu trobar a la web de Mysql en la secció de descàrregues per a desenvolupadors. És important tenir els 2 paquets instal.lats, perqué en el moment de definir una conexió amb l'assistent de Mysql, si no és disposa del paquet mysql -..-setup, no es pot llançar l'assistent. Aixó si, un cop instalat amb "rpm-ivh", llançarem la configuració del driver dintre de l'aplicació ODBCConfig (que la podeu invocar des de consola). Aneu a la pestanya de Drivers i us hauria de quedar una cosa així..

Com podeu veure a la captura, invoquem en la línea de driver al controlador i en la de setup a la llibrería que conté amb els procediments per a donar d'alta una nova conexió. Despres d'aixó, ja queda muntat el nou sistema d'origen de dades, inclós el controlador de Mysql que heu instalat com a driver.

Desitjo que us serveixi d'ajuda.

Traduït de l'original en castellà Instalación de ODBC y driver MySQL bajo SUSE

Conferencia Comunitat Alfresco a Barcelona

cfb — Mon, 10 Mar 2008 21:49:15 +0100

Llegim a la pàgina principal de Alfresco que el proper 22 d'abril se celebrarà a Barcelona una de les dues conferències programades a nivell mundial per la comunitat Alfresco.

Es realitzarà a la IDEC - Univesitat Pompeu Fabra. La duració serà de dos dies, el primer d'ells per proveïdors i membres importants de la comunitat. El segon, què és el que interesarà a més gent, serà obert, després del degut registre, és clar.
Més informació a Alfresco